dimarts, 12 de juny del 2012

LLEGENDA DE ROMA (ITÀLIA) I UNA HISTÒRIA / T.S.CATALÀ


Jesús Adrián, Joan Paz i Luis Eduardo



TREBALL DE SINTESI CATALÀ



LLEGENDA DE RÒMUL I REM



 Una ciutat italiana tenia com a rei a Numitor fins que el seu germà Amuli li va prendre el poder i  va matar els fills de Numitor tots menys una filla, Rea Sílvia, a qui va convertir en vestal  per tal que no tingués fills i  disputessin el tron a Amuli.



Rea Sílvia es va quedar embarassada del déu Mart i va tenir dos fills que es deien Ròmul i Rem, però Amuli se'n va assabentar i va ordenar a Rea Sílvia  llençar els dos infants al riu Tíber .Van sobreviure a la riba del riu. Després, una lloba els va recollir i els va alletar.




Un pastor anomenat Faústul els va trobar i els portà  a casa seva, on ell i la seva esposa els van criar com si fossin fills seus.



Els bessons van créixer com uns pastors més, sense saber el seu origen, fins que un fet casual el va posar al descobert. Uns lladres que s'havien barallat amb Rem el van acusar injustament davant del rei Amuli d'haver malmès els camps de Numitor.


Aleshores Numitor va reconèixer el seu nét, Ròmul i Rem van planificar acabar amb Amuli i tornar el regne de Numitor.



Els dos bessons van decidir fundar una nova ciutat allà on havien estat trobats i després va sorgir una discussió de qui donaria  nom a la ciutat. Més tard la decisió es va deixar als déus que va semblar que afavoriem a Rem que va veure sis voltors, però Ròmul va veure el doble de voltors.



Ròmul es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats al voltant del Palatí, pèro després Rem va saltar el traçat de la futura muralla i aquest el va matar travessant-lo amb la llança, i així va néixer Roma,amb nom semblant a Ròmul.

ERA EL 21 D'ABRIL DEL 753 aC.


                         HISTÒRIA D'UN ÉSSER FANTÀSTIC
LA BOCCA DELLA VERITA

Durant el viatge, una de les coses que van anar a veure la Boca della Verità. Una cara rodona amb una obertura per boca que, diu la tradició, que si li poses la mà i ets un mentider, te la pren, se la menja.    

Però no hem vingut per explicar la història d' això si no que quan van anar a veure la Bocca della Verità ens feia por de posar la mà dins de la boca, però després d'uns minuts havien escoltat una veu molt greu, però només hi estaven nosaltres i després ens havien girat, però era la Bocca della Verità i ens van sorprendre.

La Bocca della Verità ens havia dit unes paraules, però com era en italià, nosaltres no en sabien.


Més tard va aparèixer un home i va posar la mà dins dela Boca molt decidit, després d'uns segons van veure com patia perquè li va trencar la mà i nosaltres ens vam  quedar paralitzats i  ens en  vam anar corrents.
 
Havíem  tornat on estava la boca però havia desaparegut l'home sense la mà i no es veia la sang d'aquell home, però com que  estàvem espantats per això,  havíem anat cap a l'hotel i entre els tres havíem decidit no dir a ningú després el que havíem vist, però ens van quedar intrigats del que havia dit la Bocca della Verità.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada